Kasba Ait Ouzza, Boumalne Dadès, Marruecos

Roger Mimó:

LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Texte sol, per imprimir

Etapa 1: De Marràqueix a Ouarzazate i Skoura

Venint de Marràqueix, des que travessem el Gran Atlas pel port de Tichka (2.260 m), entrem de ple a la ruta de les mil alcassabes.

Recomanem prendre el primer trencall a l'esquerra, que ens condueix a Telouet; l'asfalt l'estan renovant el 2014. A Telouet es troba la famosa alcassaba d'El Glaoui, que fou l'origen de la família més poderosa de la regió (31º 17,209' N – 7º 14,227' W). La part més antiga (en ruïnes) data del segle XIX, mentre que la part més moderna, dels anys 1930, està construïda amb pedres i fins i tot amb formigó armat. El seu estil és clarament urbà, inspirat en els palaus de Marràqueix, amb profusió de guix cisellat, mosaics de rajoletes i fusta de cedre tallada. El conjunt es troba en mal estat, tot i que algunes parts foren restaurades el 2010. Es pot visitar pagant una entrada de 20 DH.

Més enllà de Telouet, la carretera segueix cap a Ait Ben Haddou per l'esplèndida vall d'Ounila. Durant el recorregut es veuen una dotzena d'alcassabes d'elevat valor estètic a Anemiter, a Anguelz i en altres punts de la ruta. Es passa també per pobles de terra crua força interessants, com Taguendoucht i Assaka. Més avall, una carretera secundària a mà dreta condueix a Tazlaft (31º 05,903' N - 7º 08,777' W) en 1 Km. En aquest poblet ha estat restaurat un graner comunitari gràcies a la cooperació belga i es pot visitar (preveure una propina).

Així arribem a Tamdakht, on s'alça una alcassaba en ruïnes que pertanyia a El Glaoui (31º 05,125' N - 7º 08,700' W). El seu aspecte exterior és fantàstic. Els ocupants actuals proposen l'accés a l'interior d'un annexe que es caracteritza per la seva decoració d'estil urbà, mitjançant una entrada de 20 DH.

Per fi s'ateny Ait Ben Haddou (31º 02,824' N - 7º 07,773' W), un alcàsser que inclou a dins mitja dotzena d'alcassabes (per a comprendre la diferència entre ambdós conceptes, veure l'apartat "què és una alcassaba"). El conjunt, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, rep cada dia centenars de turistes o fins i tot milers a la temporada alta. El seu valor estètic és indiscutible i l'està restaurant el Ministeri de Cultura.

L'entrada a l'alcàsser és gratuïta de moment. No caigueu a la trampa d'alguns veïns que proposen un accés remunerat a través dels seus domicilis!

Passat Ait Ben Haddou, sortim a la carretera nacional. En aquest punt, una pista condueix a Tikert (30º 57,246' N - 7º 05,874' W). Aquest poble inclou diverses alcassabes molt boniques, que en principi sols veurem per fora.

Des de la carretera de Ouarzazate, es veu també un poble de terra prou bonic anomenat Tazentout. Inclou un vell alcàsser, així com un graner comunitari situat sota la protecció simbòlica d'un marabut (30º 58,047' N - 7º 05,599' W). Malauradament, aquest graner està en ruïnes.

Abans d'arribar a Ouarzazate, si prenem el trencall a mà dreta en direcció a Zagora passarem per l'alcassaba de Tifoultout (30º 55,587' N - 6º 59,396' W). De grans proporcions en el seu origen, ara està quasi tota en ruïnes, tret de la part que han rehabilitat i es visita mitjançant una entrada de 10 DH. Des del terrat s'obté una vista panoràmica molt àmplia sobre la regió.

Continuant per la carretera de Zagora i desviant-nos després a l'esquerra, arribarem a l'alcassaba de Talmesla (30º 54,347' N - 6º 52,879' W), més coneguda com "l'alcassaba de les cigonyes" degut a la gran quantitat d'aquestes aus que fan el niu a les seves torres. Pertanyia també a la família El Glaoui, però es troba en un estat de deixadesa lamentable. La seva imatge, amb el pantà d'Al Mansour al fons, és molt pintoresca.

Dins la ciutat de Ouarzazate es troba la gran alcassaba de Taourirt (30º 55,183' N - 6º 53,966' W), que fou un dels centres de poder de la família El Glaoui durant la primera meitat del segle XX. La part principal és oberta al públic mitjançant una entrada de 20 DH i a la part de darrera hi ha els locals del CERKAS, un organisme depenent del Ministeri de Cultura i encarregat de la salvaguarda del patrimoni arquitectònic del sud del Marroc. L'alcassaba de Taourirt fou restaurada als anys 1990. Al costat, l'antic alcàsser de Taourirt continua habitat i hi ha una certa activitat comercial a l'interior, així com alguns allotjaments dirigits al turisme.

La carretera que comunica Ouarzazate i Skoura ofereix un interès molt baix des del punt de vista arquitectònic; no obstant, un trencall asfaltat que condueix a Ghassat i Asseghmo (31º 13,921' N - 6º 48,773' W) permet descobrir moltes alcassabes pintoresques, com també una pista practicable en qualsevol vehicle que es dirigeix a Timatdit (31º 06,325' N - 6º 47,287' W). A aquest darrer poble hi ha cinc alcassabes, totes en ruïnes, mentre a Asseghmo n'hi ha vuit i moltes d'altres es troben escampades al llarg de la ruta. Cal destacar per la seva bellesa Ighrem Amellal. A Ghassat, la Tighremt n'Ait Rho (31º 11,225’ N - 6º 48,821’ W) obre les seves portes als visitants.

Excursions per l'oasi de Skoura i voltants

L'oasi de Skoura constitueix una de les principals concentracions de fortaleses de terra de tot el sud marroquí. L'inventari fet pel CERKAS amb la Universitat Politècnica de València esmenta un total de 145 alcassabes, una bona part dels quals es troben en ruïnes.

Diferents camins recorren l'oasi en totes direccions, practicables alguns en automòbil i d'altres sols en bicicleta o en moto.

Hi ha també un cert nombre d'alcassabes accessibles des de la pròpia carretera de Ouarzazate, arran de la qual es troba així mateix el centre terrissaire de Gueddara. A Gueddara neix la pista d'Oulad Merzoug i Chaaba, pobles coneguts pel caràcter espectacular de les seves tres alcassabes.

Sense cap mena de dubte, la més famosa de Skoura és l'alcassaba d'Amerhidil (31º 02,803' N - 6º 34,888' W), que està ben restaurada però manté l'edifici principal tancat al públic, podent-se visitar només el riad annex on es mostren diversos objectes d'ús tradicional. Entrada: 10 DH.

Prop d'Amerhidil, l'alcassaba Ben Moro (31º 02, 595’ N - 6º 34,590’ W), transformada ara en un hotel, és també força coneguda. Per la seva part, l'alcassaba d'Ait Abou, la més alta de l'oasi, ofereix possibilitats d'allotjament i està oberta a la visita turística. Les altres, en principi, sols les veurem per fora.

A Skoura també hi havia antigament un gran nombre de graners comunitaris protegits per marabuts. Malauradament, tots aquests graners han anat desapareixent i sols queden dempeus els marabuts. El de Sidi Aissa a Tascoucamt (31º 02,605’ N - 6º 34,711’ W), al costat de l'alcassaba Ben Moro, fou restaurat l'any 2007.

Skoura és a més a més una bona base per a diferents excursions per la regió. La més interessant és sens dubte la de Sidi Flah (31º 08,196' N - 6º 28,991' W), un palmerar frondós ple d'alcassabes pintoresques i situat a la vora del riu Dadès, a 10 Km. de Skoura per una pista practicable amb un turisme.

Una altra excursió ens duu a Toundout per asfalt. Allí hi ha unes quantes alcassabes encara habitades i, per tant, ben conservades. Destaca per les seves dimensions la que pertanyia al representant l'El Glaoui a la contrada (31º 15,962' N - 6º 35,313' W).

Finalment, una pista que travessa tot l'oasi de Skoura ens permet arribar a Ait Said ou Mansour, on admirarem, entre d'altres, la tighremt n'Ait Moho, de grans proporcions, actualment abandonada (31º 07,334' N - 6º 38,294' W).

Etapa 2: de Skoura a la vall del Dadès

De Skoura a Quelat Mgouna

La carretera nacional discorre entre Skoura i Quelat Mgouna per un terreny desèrtic on manquen les poblacions i les alcassabes. L'únic punt entre ambdós en el que se n'agrupen una quinzena és Imassine, un petit oasi ple d'arbres fruiters de tota mena excepte de palmeres, que no tornarem a trobar fins a Tinghir.

Una mica abans de Quelat Mgouna veurem a l'altra banda del riu les ruïnes de la fortalesa que va donar nom a aquesta ciutat i, a prop, l'alcassaba d'Ait Fadil (31º 13,871’ N - 6º 08,508’ W), molt atractiva, en bon estat de conservació.

L'alta vall de Mgoun o "vall de les Roses"

Del centre de Quelat Mgouna surt un trencall asfaltat a mà esquerra. Si el prenem, descobrirem ben aviat les restes de l'alcàsser Mirna, al mig dels camps (31º 15,378’ N - 6º 07,930’ W), i una mica més lluny la impressionant alcassaba de Mirna al damunt d'un tossal (31º 15,549’ N - 6º 82,626’ W).

Després aquesta carretera remunta la vall de Mgoun, més coneguda com la "vall de les Roses", passant per molts pobles, comme Azrou i Tourbist. D'Azrou, una pista a l'esquerra permet accedir a Tazrout, on s'alcen dues alcassabes de gran altura.

A Bou Taghrar s'alça, entre d'altres, l'alcassaba d'Ait Oumergden (31º 23,457’ N - 6º 07,937’ W), impressionant per les seves proporcions i per la seva riquesa ornamental. S'hi pot accedir (10 DH).

Més enllà, una pista a la dreta, no aconsellable als vehicles de turisme, es dirigeix a Imi n'Ouaka, que compta amb un gran nombre d'alcassabes en un païsatge encisador.

A Alemdoun, un altre trencall a mà dreta condueix a Amajgag i d'allí segueix cap a Imeskar i cap a l'alta vall de Mgoun per un port de tres mil metres d'alçada, el Tizi Fokani.

Poc després una última pista a l'esquerra ens permet accedir a Rbat, on admirarem l'alcassaba antiga de la família Oumergdal, oberta a la visita (31º 24,868’ N - 6º 12,693’ W). Pel que fa a la carretera asfaltada, s'acaba a Ait Toumert, després de passar arran de l'alcassaba d'Ait Lala, a Ait Khalifa.

Entre Quelat Mgouna i Boumalne Dadès, la carretera segueix constantment la vall, en la qual es concentren els conreus, els pobles i les alcassabes. La primera que cal esmentar és la d'El Goumt (31º 17,444' N - 6º 02,578' W), un conjunt de dos edificis que pertanyien antigament a El Glaoui i passaren més tard a mans de l'Estat marroquí. Malauradament es mantenen tancats al públic i es van degradant de mica en mica sense que les autoritats competents facin el més mínim esforç per a evitar-ho, malgrat l'informe oficial de que disposen des del 1975 sobre les seves possibilitats d'explotació turística.

Al costat de Souk el Khemis (el mercat del dijous), descobrim a mà dreta l'alcassaba d'Ait Kassi (31º 18,695’ N - 6º 01,460’ W), anunciada com "Maison d'Hôtes i Museu d'Art Berber"
Construïda en dues etapes entre el 1920 i el 1950, mereix una visita pel seu excel·lent estat de conservació i pels objectes tradicionals que s'hi exposen, com una interessant col·lecció de joies berbers.
Aquesta feliç iniciativa dels seus propietaris contrasta amb la manca d'interès de l'Estat per la seva veïna d'El Goumt. Entrada: la voluntat.

Més lluny, a Agafai, veurem la formosa alcassaba d'El Haj Moha Ou Abdessalam (31º 20,240 N - 6º 00,495’W). Data de principis del segle XX i crida l'atenció per la seva galeria amb arcades, així com per la rica decoració de les parets i les torres. Malauradament ha estat abandonada, però encara no ha començat a caure en ruïnes.

A Ait Bou Allal apareix, en canvi, l'alcassaba d'El Haj Moha ou Brahim (31º 21,984’ N - 5º 59,793’ W), encara habitada i ben mantinguda, tot i que és molt menys pintoresca que la precedent. D'altres alcassabes situades al llarg d'aquesta etapa queden una mica apartades de la carretera i cap d'elles no té un especial interès.

Arribant a Boumalne Dadès, trobem les ruïnes de l'antic alcàsser Aït Idir i, una mica més lluny, l'alcassaba d'Ait Ouzza, que sens dubte és una de les més altes de tota la regió.

Encara està en bon estat perquè segueix habitada i, en principi, sols l'admirarem per fora.

Del centre de Boumalne surt una pista practicable amb qualsevol vehicle, que remunta la vall del Dadès per la riba esquerra, fins a Slilo. Allí s'alça l'alcassaba del caïd Mimoun (31º 23,356' N - 5º 59,144' W), que compta cinc nivells i està en venda (veure l'apartat "comprar-se una alcassaba".

Als altres pobles de la vall s'hi arriba per una carretera ben asfaltada que puja fins a Msemrir a través de formosos paisatges d'alta muntanya, plens de canons, de gorges i de curioses formacions de conglomerat.

La primera alcassaba d'aquesta etapa es situa a Ait Moutad (31º 24,804' N - 6º 00,153' W) i fou construïda el 1939 per en Mohadach Ou El Haj, que era en aquell moment el representant d'El Glaoui a la contrada. És la única alcassaba de tot el sud del Marroc que té cinc torres en lloc de les quatre habituals i això pot ser degut a la necessitat d'adaptar-se al terreny, atès que es troba al caire d'un barranc.
El monument és obert a la visita turística mitjançant una entrada i l'interior sorprèn per la influencia urbana, amb un gran pati central i arcades revestides de guix cisellat. Des del terrat s'obté una vista molt àmplia sobre la vall.

A Ait Larbi s'agrupen tres alcassabes construïdes cap a finals del segle XIX, molt riques en ornamentació. El paisatge que les envolta encara augmenta llur valor artístic, oferint un dels quadres més espectaculars de la regió. La d'Aït Khoya Ali (31º 27,445’ N - 6º 58,299’ W) està oberta a la visita mitjançant una propina.

La següent alcassaba la trobem a Ait Idir i és molt senzilla. Després penetrem a les gorges del Dadès i, quan la vall torna a obrir-se, apareix la magnífica alcassaba d'Imdiazen, decorada amb finesa i bastant ben conservada. Sols la podem veure per fora, car els propietaris viuen lluny.

També hi ha una alcassaba a Ait Amer i dues de més petites a Tighadouine, un poble molt bonic que s'enfila per un turó. A partir d'aquest punt, l'interès arquitectònic de la vall disminueix força, fins a Msemrir. En aquesta població es conserven les ruïnes de l' Ighrem Akedim i també hi ha una alcassaba de la que parlarem a l'apartat "comprar".

Etapa 3: del Dadès a la vall del Todra

La carretera nacional discorre entre Boumalne Dadès i Tinghir per un terreny absolutament desèrtic, interromput sols en dos punts: Imider i Timadrouine. A la primera d'elles trobem set alcassabes, datades en general a començaments del segle XX. Sens dubte la més destacada per la seva grandària i per la seva decoració exterior és la d'en Mohadach Ou El Haj (31º 22,215’ N - 5º 47,286 W), el mateix personatge que més tard es feu construir l'alcassaba d'Ighrem Melloul a la vall del Dadès. També la d'Ouchtouban, situada entre mig dels conreus, és gran i pintoresca. La que anomenen Tin Jamaia (31º 22,334’ N - 5º 47,499’ W) l'està restaurant el Municipi. Les altres resulten més modestes. Parlarem d'una d'elles a l'apartat "comprar-se".

Tinghir

A Tinghir hi ha diverses alcassabes i un antic alcàsser (31º 31,170' N - 5º 31, 662' W) encara habitat, tot i que ha perdut la muralla i les sis entrades monumentals que tenia d'origen. Alguns l'anomenen "el barri jueu" perquè hi havien viscut algunes famílies israelites. Entre les alcassabes, la més vistosa és l'alcassaba d'El Glaoui (31º 02,824' N - 7º 07,773' W), construïda el 1919 sobre un turó i de grans proporcions, però francament mal conservada (per més informació veieu l'apartat "comprar-se").

En canvi, l'alcassaba del Cheikh Bassou (31º 30,917' N - 5º 32,030' W) fou completament restaurada el 1994 i transformada en hotel. Es caracteritza pel seu pati interior envoltat de pilars i d'arcades. Tothom la pot visitar mitjançant una consumició al bar o al restaurant. A dins es presenten a més a més exposicions d'art.

A les afores de Tinghir, la mesquita Ikelane (31º 31,683' N - 5º 31,466' W) és un dels monuments de visita obligada dins la ruta de les mil alcassabes. Es troba a l'interior de l'alcàsser Afanour i fou restaurada l'any 2007 per l'Associació Afanour de Desenvolupament amb l'ajut econòmic de l'hotel Tomboctou i d'un grup d'arquitectes catalans.

A més de mesquita, feia funcions de medersa o universitat alcorànica, en la qual eren formats els futurs alfaquís de la regió.

Tant la seva estructura com la seva decoració interior són úniques al Marroc i del seu terrat s'obté una vista espectacular sobre el palmerar del Todra.

Horari: de 8 h. 30' a 12 h. i de 15 h. fins a la posta de sol.
En temporada baixa sol estar tancada, però podeu avisar per telèfon al vigilant, 0659907518.

La vall del Todra

Al voltant de Tinghir s'estén una de les valls més frondoses i boniques de tot el sud del Marroc, a la qual retrobem les palmeres, i també una de les majors concentracions d'arquitectura de terra, d'una gran varietat. Per a conèixer a fons la contrada, recomanem el catàleg L'habitatge tradicional a la vall del Todra esmentat a l'apartat "llibres". Aquí, per contra, ens limitarem a citar els exemples més remarcables del centenar de monuments que compren la vall, entre alcassabes i alcàssers.

Al nord de Tinghir, la carretera que es dirigeix a les gorges del Todra permet obtenir unes vistes magnífiques sobre el frondós palmerar i els seus nombrosos alcàssers, com el d'Ait Boujane, on tothom es fa la foto típica; el d'Asfalou (31º 32,674' N - 5º 33,447' W), que causa impressió per la seva situació al caire del barranc, o el d'Ait Senan (31º 33,108' N - 5º 34,500' W), de grans dimensions. Aquests alcàssers es troben quasi tots en ruïnes; podem accedir-hi mitjançant una agradable passejada a peu dins l'oasi, o bé per una carretera local de 4 km que recorre la riba esquerra del Todra.

També hi ha unes quantes alcassabes, més ben mantingudes que els alcàssers, entre les quals hem d'esmentar la d'Ali Dani à Ait Zilal (31º 32,470' N - 5º 33,226' W) pel seu volum i pel seu valor estètic. No obstant, aquest valor és clarament inferior al de les alcassabes que hem pogut veure a les valls de l'Ounila, del Mgoun i del Dadès. De fet, aquestes alcassabes del Todra són pràcticament les darreres que trobarem al llarg del viatge cap a llevant, car a partir d'aquí tota l'arquitectura tradicional està composta d'alcàssers.

Per acabar, els marabuts són també molt abundants a la vall del Todra i alguns d'ells resulten força pintorescs per llurs formes o per l'indret on es troben.

Tizgui (31º 34,561’ N - 5º 35,121’ W) és el darrer alcàsser abans d'entrar a les gorges del Todra i un dels més ben conservats, encara que molt petit. A dins, una casa antiga ha estat transformada en museu (entrada: 50 DH).

A l'est de Tinghir, l'oasi s'estén encara 15 Km. més per la plana, amb un gran nombre d'alcassabes i alcàssers. Diverses pistes i carreteres permeten recórrer-lo en automòbil o en bicicleta.

Un dels alcàssers més coneguts és El Hart n'Iaamine, important centre terrisser encara molt actiu. Prop d'El Hart s'alça el petit alcàsser Taghia, d'on era originari l'Assou Ou Bassalam, el mític cabdill dels Ait Atà i heroi de la resistència contra el protectorat als anys 1930.

Per altra part, l'alcàsser Taghzoute crida l'atenció sobretot per la rica decoració de toves que presenten els seus dos portals. A prop d'aquest alcàsser té lloc un important mercat rural els dijous.

Un sender que neix més enllà del mercat dels dijous duu a l'alcassaba d'Ait Amou (31º 26,833’ N - 5º 25,901’ W), de volum impressionant, avui deshabitada. A l'altra banda del riu es troba Tadafalt, un alcàsser petit i bastant enrunat, envoltat per un palmerar frondós. N'obtindrem una formosa imatge des de dalt d'un turó on s'alça una antiga torre de vigilància que domina tot l'oasi. Un dels darrers alcàssers d'aquesta zona és Agoudim n'Ait Yazza, construït cap al 1880 i encara prou ben conservat malgrat estar abandonat. Sorprèn per l'estructura regular dels carrers, molt diferent d'altres alcàssers més antics com Tinghir, i que retrobarem més endavant a El Khorbat Oujdid i a les valls del Ziz i del Gheris.

Etapa 4: de Tinghir a Tinejdad per les gorges del Gheris

Molt més interessant que la carretera nacional, aquest itinerari recorre formosos païsatges de muntanya, diversos engorjats i pobles amb alcassabes.

Passades les gorges del Todra, al llarg de 18 km la carretera discorre dins un canó. La vall torna a obrir-se arribant a Tamtatoucht. En aquest poble d'alta muntanya s'hi concentren nou alcassabes construïdes durant la primera meitat del segle XX i encara habitades en gran part o com a mínim utilitzades per a guardar-hi les collites.

Més enllà de Tamtatoucht, la carretera duu a Ait Hani, on hi ha diverses alcassabes repartides entre els diferents nuclis de població que composen aquest centre administratiu. À Ait Hani deixem a l'esquerra la carretera d'Imilchil, al llarg de la qual, a la vall de l'Assif Melloul, també es troben magnífiques construccions de terra.

Cal fer una parada a Assoul, un poble envoltat de camps de pomeres dins el qual es troba la Zauïa de Sidi Bou Yacoub (31º 56,867’ N - 5º 12,456’ W), així com una bella alcassaba. Després passem per les gorges d'Imider i hi veiem diverses aldees molt pintoresques; una d'elles, Ifri, està construïda dins d'una bauma (32º 00,783' N - 05º 03,973' W).

À Amellaghou anem a la dreta per continuar seguint la vall del Gheris, bo i passant per un gran nombre d'alcàssers. Esmentarem entre ells Timezguit pel seu aspecte i Ighrem Amokrane, també anomenat Tighremt n'Ighrane, pel seu valor històric.

Una pista que naix a Tadighoust condueix en 2 Km. a l'alcàsser Mo, pintoresc per la seva situació sobre un tossal de roca, tot i que es troba abandonat. Al peu del tossal hi trobareu un dels centres terrissaires més importants de la regió.

Més enllà apareix el curios alcàsser Magamane (31º 42,726’ N - 4º 58,638’ W), que conté un graner del soldà datat al segle XVII. Malhauradament està tot en ruïnes.

I el darrer alcàsser que trobem en aquesta ruta, abans d'arribar a Goulmima, és Ait Yahia ou Othmane (31º 42,043' N - 4º 58,283' W), un dels més grans de la regió i encara parcialment habitat. La seva entrada monumental és magnífica i la seva mesquita inclou un gran minaret de terra.

Goulmima és una ciutat moderna que s'ha format al voltant d'un alcàsser molt important: Igoulmimen (31º 41,487' N - 4º 56,527' W). És important per la seva grandària, per la seva antiguitat, per les altes torres que guarden l'entrada i per l'activitat comercial que hi havia en altres temps, incloent un barri jueu de considerables dimensions.

Darrerament, però, aquest alcàsser ha estat objecte d'un pla de rehabilitació amb criteris força discutibles; han tirat a terra la fantàstica mesquita per fer-ne una de moderna; les famoses torres han estat reconstruïdes amb una estructura de formigó armat, perdent l'entrada principal el seu valor estètic d'abans; fins i tot el magnífic portal secundari que donava accés al conjunt per l'antic barri jueu ha estat substituït per un de formigó.

Tan sols una vintena de quilòmetres separen Goulmima de Tinejdad. La carretera discorre per un terreny desèrtic on no hi ha cap mena de construcció i els petits oasis que podem distingir a la llunyania, encara que siguin pintorescs en alguns casos, no compten amb exemples d'arquitectura tradicional dignes d'esmentar.

El punt fort de l'oasi de Ferkla és l'alcàsser El Khorbat Oujdid (31º 29,693' N - 5º 05,206' W), construït a mitjans del segle XIX i actualment en curs de rehabilitació per part d'una associació local que col·labora amb diferents organismes internacionals i també amb inversors privats.

Aquest alcàsser fou la capital política de la tribu Ait Merghad fins als anys 1930 i té un valor artístic molt especial gràcies a l'estructura dels carrers coberts, absolutament regular, amb pous de llum a les cruïlles.

L'associació ha establert els seus locals a l'interior de l'alcàsser i hi duu a terme diferents tasques que serveixen per a activar la vida econòmica i cultural dels habitants: artesania femenina, cursos de pre-escolar, cursos d'alfabetització per a les dones, exposicions, etcètera.

A més a més, l'associació realitza projectes destinats a salvaguardar el propi alcàsser i el seu entorn, com el dragat de la sèquia, una xarxa de sanejament, l'empedrat dels carrers i l'arrebossat de la muralla.

Dins l'alcàsser El Khorbat Oujdid, el Museu dels Oasis inclou una vintena de sales a les que el viatger va descobrint els diferents aspectes de la vida tradicional a la regió, explicades mitjançant objectes antics, fotografies, croquis, mapes, textes i maquetes.

Al costat de l'alcàsser El Khorbat Oujdid n'hi ha un altre anomenat El Khorbat Akedim, que podria datar del segle XV i que presenta una estructura de carrers molt més complicada, tal com correspon a la seva antiguitat. Malauradament, el seu estat de conservació és bastant precari. L'associació AEDI hi ha fet algunes obres per a la restauració de l'entrada monumental i la muralla segueix dempeus, però moltes cases de l'interior estan en ruïnes o bé han estat substituïdes per edificis moderns de ciment armat que trenquen l'estètica del conjunt.

L'alcàsser Asrir (31º 30,570' N - 5º 04,422’ W) era la capital econòmica de l'oasi i està format per set barris separats per muralles; una part fou destruïda per les riuades, mentre la resta continuent habitats. En un d'ells hi ha una mesquita amb un vistós minaret de terra crua que podria datar del període almoràvit.

Sat es mereix també una visita. Inclou tres alcàssers, en un dels quals hi ha un antic barri jueu. Per la seva part, Ait Assem presenta una gran muralla envoltada d'un fossat.
Una mica més lluny, Talalt es distingeix per la decoració de la seva entrada monumental i la Zaouïa de Sidi l'Houari (31º 31,698’ N - 5º 01,187’ W) pel seu pintoresc minaret. Un altre alcàsser curiós per l'ornament del portal és Ait Maamer Jdid, que veiem a mà esquerra quan anem cap a Goulmima. Passat aquest alcàsser, el riu Todra pren el nom de Oued Ferkla.

Excursions a partir de Tinejdad

Entre les excursions que val la pena realitzar des de Tinejdad, cal parlar de l'alcàsser Taghia, situat a la pista que es dirigeix a Alnif, i sobretot del recorregut per una nova carretera que condueix a Aghbalou n'Kerdous. Passa per diferents oasis de muntanya, en els quals s'alcen magnífics alcàssers com Taghia n'Ifegh i Igoudamène.

Etapa 5: de Tinejdad a Erfoud i Rissani

Diversos alcàssers acompanyen la ruta de Tinejdad a Erfoud. Entre ells, Touroug ha estat restaurat pel Ministeri de l'Hàbitat i Achouria per una associació local amb ajut del Programa Oasis del Sud. Aquesta darrera restauració està molt ben feta, tot i que el conjunt ha perdut molt encant amb la construcció d'una immensa mesquita de formigó armat en substitució de l'antiga, que era de terra.

Al nord d'Erfoud, una desviació a l'esquerra condueix a l'alcàsser Jrana (31º 27,048' N - 4º 14,000' W), que també ha gaudit darrerament d'un pla de rehabilitació. Als altres alcàssers d'aquest palmerar s'hi arriba per diferents pistes a partir de las carreteras de Jorf y d'Errachidia.

Encara una mica més al nord s'alça el conjunt arquitectònic més gran de la regió: Maadid (31º 27,987' N 4º 12,922' W). Inclou quatre barris separats per muralles i la seva arquitectura ofereix un elevat interès. Per aquest motiu rep freqüents visites de turistes.

El 1968, Maadid fou objecte d'un pla de millora de les condicions de vida finançat per la FAO i, gràcies a això, segueix completament habitat, però el seu magnífic portal ha estat refet amb formigó.

La vall del Ziz entre Erfoud i Errachidia

Al nord de Maadid, el palmerar deixi pas a un terreny àrid amb petites dunes. Passat aquest paisatge erm, agafem el primer trencall a l'esquerra. De seguida veiem l'alcàsser Bathatha (31º 36,923' N - 4º 13,113' W), que resulta força pintoresc amb els seus dos portals successius. Després, la Zaouïa Jdida (31º 36,982' N - 4º 13,574' W) continua habitada, en bon estat de conservació, oferint els seus carrers pavimentats un aspecte serè i misteriós.

Seguint per la mateixa carretera secundària s'arriba a El Maarka (31º 38,274' N - 4º 12,892' W), un antic palau de la dinastia Alauita construït sota el regnat de Moulay Ismail i del que es conserva una porta espectacular, decorada en un estil propi de Meknès amb profusió de mosaics i de guix cisellat. Però l'interior del recinte està en ruïnes.

Abans de tornar a la nacional, encara passem per Zrigat, un grup d'alcàssers que foren molt importants però que han sofert la catàstrofe de les inundacions, i per l'alcàsser El Gara (31º 42,466' N - 4º 11,774' W), amb doble muralla i planta quadrada molt regular.

De retorn a la carretera principal, els alcàssers es succeeixen l'un rere l'altre, encara habitats i plens d'activitat: Oulad Cheker (31º 46,413' N - 4º 13,256' W), Ait El Khelef (31º 46,524' N - 4º 13,323' W), etcètera. Més tard distingim la Zaouïa Amelkis (31º 48,624' N - 4º 16,117' W) al fons del congost.

Després arribem a Meski (31º 51,307’ N - 4º 17,358’ W), que es mereix una menció especial per la seva situació al caire del barranc que el fa molt pintoresc vist de lluny, tot i que per dins està en ruïnes. A més el seu entorn és un palmerar molt frondós i a prop hi ha una font natural transformada en piscina.

Errachidia és una ciutat moderna situada en ple palmerar de Mdagra, que inclou no gens menys de 37 alcàssers, accessibles per diferents pistes i carreteres. Malauradament, un gran nombre d'aquests alcàssers han estat destruïts per les successives inundacions.

Dins el casc urbà d'Errachidia cal esmentar l'alcàsser Targa, que ha estat objecte d'un pla de rehabilitació i segueix completament habitat. Inclou dos barris, l'un protegit per una doble muralla, en el que vivien els xerifs, i l'altre que l'envolta, ocupat en el seu origen pels llauradors de pell fosca que treballaven la terra dels primers.

L'alta vall del Ziz

Sortint d'Errachidia cap al nord per la pista que naix arran de l'alcàsser Targa, s'arriba a Ksar Souk, que en realitat és un conjunt de quatre alcaàssers, després de passar per una desena d'altres pobles murallats. Ksar Souk tenia en una altra època una gran activitat comercial i donava nom a tot el districte. Una bona part dels seus habitants eren jueus.

L'antiga carretera que segueix la riba esquerra del Ziz permet també visitar molts altres alcàssers de Mdagra i sortir després a la nacional.

Aquesta ens condueix cap a les gorges del Ziz per un bell paisatge, que comença amb el pantà de Hassan Eddakhil i continua amb el frondós palmerar de Tialaline, tancat entre parets de roca.

En aquest oasi veiem tres grups d'alcàssers d'una gran importància històrica i força pintorescos, encara que siguin petits: Ait Atmane (32º 04,782' N - 4º 23,163' W), Ifri (32º 07,515’ N - 4º 21,954’ W) i Tamarkecht (32º 08,252’ N - 4º 21,780’ W).

Més enllà de les gorges del Ziz, la vall s'obre i, encara que els alcàssers continuen apareixent, llur interès es redueix de mica en mica perquè són cada vegada més petits i la major part es troben en ruïnes.

Al sud d'Erfoud comença el Tafilalet, un dels oasis més grans de tota la regió i un dels més coneguts.

És famós per haver constituït al llarg de la història una etapa important de les caravanes que comunicaven Fes i l'Àfrica subsahariana i un centre mercantil de primer ordre. Encara veiem vestigis de la gran ciutat que fou Sijilmassa (31º 17,111’ N 4º 16,550’ W) del segle VII al XIV.

El palmerar es troba en un estat lamentable a causa de la sequera, però del punt de vista arquitectònic la riquesa del Tafilalet segueix sent enorme; s'hi compten mig centenar d'alcàssers encara habitats i mitja dotzena d'antics palaus construïts pels Alauites, dinastia que va sorgir precisament d'aquest oasi al segle XVII.

Entre aquests palaus cal esmentar El Fida, Oulad Abdelhalim i Abbar.

El Fida (31º 18,483' N - 4º 15,048' W) fou restaurat per l'Estat marroquí i havia contingut un museu, que en aquest moment no funciona, però l'edifici es pot visitar donant-li una propina al vigilant. S'hi arriba des de Rissani per la carretera de Mezguida.

Abbar (31º 16,666' N - 4º 15,094') no és res més que un munt de ruïnes, entre les quals s'alcen alguns portals curiosament intactes, presentant una magnífica decoració amb influències de Fès. S'hi arriba a peu per un camí que surt del mausoleu de Moulay Ali Cherif cap al sud.

Oulad Abdelhalim (31º 16,209' N - 4º 14,510' W), per la seva part, es troba en curs de restauració però també es pot visitar. Durant molts anys fou la residència del representant del soldà a l'oasi. Inclou un barri on vivien els esclaus i un altre pels xerifs, a més del propi palau. La darrera reconstrucció està datada per una inscripció al 1846, però el seu origen és del segle XIV.

Una mica més cap a l'est, a l'altra banda de la carretera que duu a Oulad Abdelhalim, descobrim les ruïnes de l'alcàsser Tighmert (31º 16,821' N 4º 14,736' W), que també pertanyia al soldà i que fou destruït el 1919 en el curs d'una terrible batalla entre l'exèrcit francès i els resistents Ait Atà. Un altre palau, anomenat Dar Beida (31º 17,605' N 4º 13,399' W), fou construït al segle XVIII per ordre de Sidi Mohamed Ben Abdellah i es troba en condicions igualment lamentables.

Pel que fa als alcàssers habitats per la població local, estan escampats per tot el palmerar. Es pot accedir a molts d'ells per l'anomenat "circuit turístic" que neix arran del mausoleu de Moulay Ali Cherif i a d'altres per la carretera de Mezguida. Entre ells parlarem de la pròpia Mezguida (31º 19,454' N - 4º 15,451' W) pel seu valor arquitectònic; de Tabouassamt (31º 14,386' N - 4º 16,455' W) per la seva importància històrica; d'Ouighlane (31º 15,576' N - 4º 17,193' W) per les seves grans proporcions i per estar encara completament habitat; de Serghine (31º 15,441' N - 4º 13,255' W) per l'ambient misteriós que regna als carrerons absolutament foscos i de Tingheras (31º 13,359' N 4º 18,193' W) per la seva situació al damunt d'un tossal des d'on es descobreix tot el conjunt de l'oasi.

Al Tafilalt hi ha també diversos alcàssers on es treballa la terrissa, com Guelagla (31º 19,929' N - 4º 18,339' W), Charfat Bahaj (31º 14,304' N 4º 17,495' W) i Moulay Abdelah Dkak (31º 17,259' N 4º 17,149' W).

Finalment, a l'interior de Rissani s'hi troba l'alcàsser Abou Am (31º 16,916' N 4º 16,147' W), totalment habitat i restaurat darrerament gràcies a la cooperació internacional. El seu portal presenta un cert aspecte urbà, com a molts altres alcàssers del Tafilalet, degut a la influència de Fes a través de les relacions comercials. Aquest alcàsser és un dels més visitats pels turistes.

Un centenar de metres al nord d'Abou Am, es veuen les restes d'una alcassaba del segle XIII o XIV que donà el seu nom a la ciutat actual. En aquest cas, la paraula "alcassaba" s'ha d'entendre en el sentit dels forts construïts per l'Estat en zones rurals, sense cap relació amb les altres alcassabes que haguem pogut veure al llarg del nostre viatge. Una part d'aquesta alcassaba de Rissani (31º 17,074’ - N 4º 16,121’ W) està ocupada avui per un petit museu on s'exposen els objectes trobats a les excavacions de Sijilmassa (entrada lliure en horari d'oficina).

De Rissani es pot continuar per asfalt fins a Merzouga per veure el desert i les dunes de l'Erg Chebbi. Però allí no hi ha arquitectura tradicional perquè els habitants eren nòmades que vivien en khaimes.

Etapa 6: de Rissani a Mhamid

De Rissani a Nkob

De Rissani a Nkob, la carretera recorre un desert amb algunes acàcies espinoses i ple de roques, on es troben abundants gravats rupestres. L'únic indret important des del punt de vista arquitectònic és Tazzarine, mentre la resta són en general zones de tradició nòmada.

Tazzarine constitueix un ampli oasi dins el qual es distribueixen diferents pobles i en el qual retrobem les primeres alcassabes d'ençà de la vall del Todra i Aghbalou n'Kerdous. Diverses pistes permeten recórrer aquest oasi i admirar la seva arquitectura de terra.

Arribant a Nkob, descobrim quatre desenes d'alcassabes que sobresurten d'un extens palmerar, formant una imatge magnífica si no és un any de sequera. Totes aquestes alcassabes foren construïdes a començaments del segle XX per famílies Ait Atà de tradició nòmada que s'hi varen establir en aquesta època. Darrerament, dos dels edificis han estat rehabilitats com a hotels.

A Nkob mateix, a l'interior del complex Baha Baha esmentat a l'apartat "allotjar-se", també hi ha un interessant museu sobre les tradicions locals, petit però ben fet. Entrada: 10 DH.

Sortint de Nkob, travessem un terreny àrid i despoblat fins a atènyer la vall del Drâa, que constitueix una inesperada explosió de vida: una successió d'oasis en els quals trobem desenes d'alcassabes i tres centenars d'alcàssers.

Per a conèixer a fons aquesta vall, us recomanem el llibre Trésors et merveilles de la vallée du Drâa esmentat a l'apartat "llibres".

Si a Tansikht prenem la direcció de Zagora, aviat passem per Ouaouzagour, que es troba en ruïnes però gaudeix d'una vista fantàstica sobre el palmerar gràcies a la seva situació al caire del barranc.

Una mica més lluny, a Oulad Atmane (30º 36,263’ N 6º 10,077’ W), veurem l'alcassaba del caid Larbi, un dels grans caids del Drâa, que fou aliat d'El Glaoui durant la primera meitat del segle XX. Aquest edifici és d'un estil bastant modern, amb sostres de cedre i arcades en torn a les finestres.

L'alcassaba és oberta a la visita turística mitjançant una entrada i una part ha estat transformada en allotjament.

A Tinzouline trobem una alcassaba molt especial, anomenada Er Ribat (30º 30,436' N - 6º 06,012' W). Està organitzada al voltant d'un pati enorme, amb vint-i-sis pilars per soportar les galeries però sense arcs, i a l'interior hi viu una família senzilla que us el deixarà visitar si els ho demaneu (preveure una propina).

Abans d'arribar a Zagora, l'alcàsser Tissergat (30º 23,784’ N - 5º 51,528’ W) es mereix també una menció especial per la seva magnífica imatge de conjunt i pel fet d'haver estat restaurat el 1968 gràcies al programa finançat per la FAO del que ja hem parlat, de manera que avui es troba en un estat de conservació bastant passable. A l'interior hi ha un gran museu i una antiga alcassaba d'El Hiba transformada en hotel.

De Zagora a Mhamid

Zagora és un centre administratiu modern sense cap més atractiu que els seus hotels confortables.

L'alcàsser Amezrou (30º 18,436’ N - 5º 49,356’ W) està pràcticament enganxat a Zagora i és sens dubte un dels més interessants de la zona. Inclou un barri on vivien els jueus abans d'emigrar als anys 1960 i una mesquita amb un curiós minaret de terra crua, decorat amb arcades cegues.

Un altre alcàsser de visita obligada és Tamegroute, (30º 15,562’ N - 5º 40,861’ W) amb els seus carrers obscurs i misteriosos. És també el centre terrissaire més important del sud marroquí i una zauïa que compta amb una gran biblioteca de manuscrits àrabs. Aquesta biblioteca, però, ocupa avui un edifici de construcció moderna. En canvi, el mausoleu de Sidi Mohamed Ben Nasser, fundador de la tàrika Nasseria al segle XVII, és antic i gaudeix d'una bella decoració de guix cisellat i fusta de cedre. Entrada: la voluntat.

Uns quants quilòmetres més enllà, la carretera s'aparta de la vall per a evitar un tram en congost, però la retroba a l'oasi de Ktaoua, que fou un altre dels grans centres comercials històrics, com el Tafilalet, a l'època en què les caravanes comunicaven el Marroc amb l'Àfrica subsahariana. Entre els nombrosos alcàssers de la Ktaua, eren coneguts per la seva activitat mercantil Nesrat (30º 00,804’ N - 5º 31,781’ W), Beni Hayoun (29º 59,117’ N - 5º 33,027’ W) i Beni Sbih (29º 57,329’ N - 5º 33,774’ W).

Al costat de Nesrat es distingeix així mateix un alcàsser molt més petit però més espectacular per la seva alçada i la seva situació entre mig de les dunes, Ait Isfoul. Es tracta en aquest cas d'un poblet on vivien els guerrers Ait Atà encarregats de la defensa de la població sedentària de Nesrat, formada per pacífics pagesos, artesans i mercaders.

Passada la Ktaua, deixem altra vegada la vall per a evitar el pas de Foum Larjam, on es poden veure molts túmuls prehistòrics, i tornem a baixar a l'oasi de Mhamid. Allí les palmeres creixen entre petites dunes, formant un formós paisatge.

Entre els alcàssers d'aquest oasi cal parlar d'Oulad Dris (29º 49,857’ N - 5º 39,337’ W), construït al segle XVII. A dins, dues cases han estat rehabilitades i guarden un gran nombre d'antiguitats, algunes d'elles força curioses.

ARCHEO - EXPOSITION OULAD DRISS, tel. 0667966468. L'entrada costa 20 DH inclosos el te i la visita guiada de l'alcàsser. Fou el primer projecte d'aquest tipus endagat a la regió i té un caire més cultural que el seu veï, car el promotor és un etnòleg, però la casa és més petita.

MAISON TRADITIONNELLE - MUSÉE, tel. 0671517482. L'entrada costa 10 DH amb te inclòs.

Un cop arribem a la moderna Mhamid, una pista ens permet continuar cap al sud i descobrir els darrers alcàssers, els més meridionals de la regió. Entre ells cal destacar pel seu interès arquitectònic el del propi Mhamid El Ghozlan (29º 48,450’ N - 5º 44,236’ W) i el de Talha (29º 48,834’ N - 5º 42,897’ W).

En aquest darrer s'està revifant l'activitat terrissaire que havia estat important en una altra època.

Etapa 7: de Mhamid a Agdz

De Mhamid a Zagora cal tornar pel mateix itinerari de l'anada.

De Zagora a Agdz també podem prendre la mateixa carretera que ens va dur de Nkob, però és preferible agafar la pista que recorre la riba esquerra del Drâa, sobretot si disposem d'un vehicle tot terreny. En principi, aquesta pista és practicable fins i tot amb un turisme si no és època de pluges.

Entre els nombrosos alcàssers que omplen aquesta riba esquerra, parlarem de Timasla per la seva zauïa de bella façana i alt minaret de terra crua. També es troben algunes alcassabes, la més curiosa de les quals és la de Taakilt, l'única de tota la regió que té una torre rodona. L'explicació rau potser en el fet que l'alcassaba fou construïda a partir d'una torre més antiga, però de totes maneres la forma rodona és excepcional al sud del Marroc.

Un cop travessem la carretera de Nkob, tenim l'opció de continuar fins a Agdz per la pista o bé prendre l'asfalt de la riba dreta. En el primer cas, descobrirem una alcassaba molt espectacular a Ait Hamou Ou Said (30º 40,962’ N - 6º 17,112’ W), al damunt d'un tossal de roca que li permet alçar-se altiva sobre la vall. No obstant, la seva imatge més pintoresca s'obté des de l'altra banda del riu, amb l'aigua en primer pla. Construïda el 1930, pertanyia a un representant d'El Glaoui i passà després a mans de l'Estat marroquí, que la feu servir durant un temps com escola per després abandonar-la completament. El 2009 fou restaurada per la fundació de la BMCE i transformada en una escola.

Si preferim seguir l'asfalt, apart d'obtenir una millor imatge de l'alcassaba d'Ait Hamou Ou Said mitjançant un recorregut a peu des de Timidert, veurem també la d'Igargar al costat de la carretera, encara habitada.

En tot cas, més tard o més d'hora hem de passar forçosament a la riva esquerra per a visitar Tamnougalt (30º 40,505’ N 6º 23,300’ W). Aquest gran alcàsser era antigament la capital de la tribu Mezguida i la seu del caid que representava el soldà a la zona. Els successius caids es construïren diferents alcassabes, primer a l'interior i després a l'exterior de l'alcàsser, algunes d'elles espectaculars per les seves dimensions i per la seva decoració, única a tot el Marroc.

Una d'aquestes alcassabes ha estat transformada en restaurant amb algunes habitacions, mentre el conjunt de l'alcàsser ha gaudit d'un programa de rehabilitació amb finançament de la cooperació espanyola. A més a més, l'alcàsser ha estat objecte d'un estudi molt detallat per part del CERKAS, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, que en varen escriure un interessant informe (citat a la secció "llibres"). Les alcassabes de l'exterior impressionen per la seva situació al damunt d'un turó (30º 40,640' N - 6º 23,797' W) però estan mal conservades.

Un cop a Agdz, una carretera local de 2 Km. ens condueix a l'alcassaba del caid Ali a Aslim (30º 42,774’ N - 6º 26,697’ W), que fou construïda a començaments del segle XX i esdevingué la seu de l'antic caid de Tamnougalt a partir del 1924. La seva decoració i la seva estructura presenten certa influència de Marràqueix, amb un riad de galeries en torn a un pati on creixien els tarongers i els llimoners.

Avui aquesta alcassaba es troba dins el recinte del càmping i conté molts croquis i explicacions fets per una associació alemana que col·labora en la restauració del monument. La visita guiada costa 25 DH per persona.

D'Aslim surt una pista bastant difícil que duu a Tizgui, Rbat i a altres pobles de l'alta vall del Drâa, força pintorescs. És una excursió força recomanable als qui disposin d'un vehicle tot terreny.

Etapa 8: d'Agdz a Marràqueix per Tasla i Taznakht

La carretera nacional comunica Agdz i Ouarzazate per una regió muntanyosa amb cingles impressionants i paisatges bonics pel seu caràcter agrest. No obstant, nosaltres us proposem un altre itinerari amb menys revolts i, sobretot, amb l'oportunitat de visitar una darrera alcassaba: la de Tasla.

Tasla és un antic alcàsser en ruïnes i a l'interior una família local ha emprès la restauració d'una casa senyorial, bo i transformant-la en museu. Aquesta iniciativa mereix tot el nostre encoratjament, de manera que, si no voleu seguir aquest itinerari alternatiu, al menys hauríeu de fer una escapada des d'Agdz per a veure Tasla.

A més dels nombrosos objectes d'ús tradicional que conté, aquest museu es mereix la visita per la pròpia mansió que ocupa i sobretot pels sostres i pilars de fusta pintada. Entrada: la voluntat.

A Taznakht prenem la carretera de Ouarzazat, però, sense arribar-hi, anem a l'esquerra cap a Marràqueix. Abans del Tizi n'Tichka passem per Ighrem n'Ougoudal (31º 13,693' N - 7º 10,758' W), on un magnífic graner comunitari amb l'aspecte exterior d'una alcassaba fou restaurat pel Ministeri de Cultura. L'interior val realment la pena: s'hi veuen els departaments on les diferents famílies emmagatzemaven les collites, distribuïts al voltant d'un pati central fantàstic, amb columnes de fusta de tuia. Cal donar una propina al vigilant, que viu al costat.

Retorn a la pàgina principal