Alcassaba Ait Ouzza, a Boumalne Dadès, sud del Marroc.

Roger Mimó:

LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Web de l'Hotel Tomboctou

Contacte amb l'autor: E-mail de Roger Mimó.

© Roger Mimó


Primeres cròniques publicades per Roger Mimó

Acta de la sessió d'avui del tribunal pakistanià d'Afers sense interès: judici contra l'acusat en el robatori de dues pessetes en el Banc Internacional de Divises

S'obre la sessió. El jutge pregunta el nom de l'acusat. L'acusat respon "my name is Mary Pili". El jutge el pren per invertit. Li demana que juri sobre l'Alcorà que dirà la veritat. L'acusat diu: "juro que no juraré res perquè passo de l'Alcorà". Les dames s'espanten. El jutge pregunta: "vós sou mahometà o budista?" L'acusat es declara ateu i blasfem. Les dames criden: "a nosaltres la Inquisició". El senyor feudal crida: "a mi la guàrdia". Arriba la guàrdia, que és una senyora uniformada, i no deté l'acusat, car ja ho està.

El fiscal demana la perpètua. L'advocat demana un indult. El jutge demana silenci. Un pobre demana caritat. L'acusat li dóna una pesseta. El pobre diu: "Déu vos ho pagui". L'acusat respon: "Déu no m'ho pagarà perquè sóc blasfem". Les dames s'escandalitzen.

Entren els testimonis. El senyor jutge els demana que jurin que varen veure l'acusat robant les dues pessetes. El primer testimoni jura que no va veure res perquè estava fora del país. El segon testimoni jura que l'han subornat. El tercer testimoni jura que passa de tot. El quart testimoni jura que l'acusat és blasfem, però sense voler. L'acusat amenaça amb dir una paraulota. El cinquè testimoni jura que ell és el cinquè testimoni. El sisè testimoni jura que no jura res més.

El senyor jutge proposa aplicar la pena CAPITAL. L'acusat diu: "la capital és Madrid". Els separatistes no estan d'acord. Els marxistes afirmen: "el capital és el culpable de tot" i afegeixen: "els capitalistes són partidaris de la pena capital!". Els capitalistes protesten. El tribunal condemna els separatistes a viure tres anys a l'estat centralista.

L'acusat s'escapa amb la senyora de l'advocat. El senyor jutge el declara adúlter. Els guàrdies surten a buscar-lo. El tribunal suspèn la sessió. El fiscal suspèn els exàmens. Els guàrdies porten el porter perquè no han trobat l'acusat. El porter confessa que és culpable, però que no ha fet res de dolent.

L'advocat se'n va a casa seva. El fiscal se'n va a examinar-se pel setembre. El porter se'n va a tancar la porta. El públic se'n va a fregir espàrrecs. El tribunal declara que els testimonis són innocents. El magistrat tanca la sessió del matí.

16 h. P.M. Comença la sessió de la tarda. L'acusat deixa abandonada la dona de l'advocat. Torna a la sala del judici. L'esposa de l'advocat l'acusa de seducció.

A continuació presten declaració els empleats del Banc. El senyor director jura que ell no havia nascut aquella nit. El caixer jura que la caixa era de fusta. El comptable jura que les dues pessetes eren falses. El botones jura que comet perjuri. La secretària jura que es diu Felipa. La senyora de la neteja jura que no li varen robar la baieta perquè era massa vella. El guàrdia jurat jura que ell no cal que juri perquè ja és jurat per definició. El jurat declara el premi desert.

El fiscal declara que al desert hi fa calor. L'acusat declara que no dirà la veritat encara que el matin. El jutge decreta que li apliquin tortures. L'advocat demana que en lloc de tortures siguin tortugues, que són més lentes. Les tortugues protesten per l'evident discriminació de què són objecte respecte als tortugos.

El senyor jutge posa en marxa el televisor per a torturar l'acusat. El fiscal tanca els ulls. L'acusat es confessa culpable d'haver emborratxat el camell del veí.

El detectiu anuncia que ha trobat petjades de rinoceront al Banc. El públic aplaudeix l'astúcia del rinoceront. El detectiu truca a la porta de casa de l'acusat cridant: "obriu, en nom de la llei". L'acusat no contesta perquè està a la presó. El detectiu decideix organitzar un safari per a caçar el rinoceront.

El tribunal dicta la sentència, que diu així: "El senyor Mohamed Pep Trapella, àlies Mary-Pili, és declarat convicte i confés dels següents delictes:

  1. Robatori de dues pessetes en el Banc de Divises.

  2. Blasfèmia pública voluntària.

  3. Seducció de l'esposa del senyor advocat.

  4. Subministrament de vi al camell del veí

Per tot això, aquest tribunal el condemna a:

  1. Una hora de cara a la paret.

  2. Copiar 100 (cent) vegades "no emborratxaré el camell del pròxim".

  3. Fregar el terra d'aquesta sala.

  4. Passar set anys i un dia sense blasfemar.

  5. Ésser penjat d'un peu a la plaça pública durant dos minuts perquè serveixi d'escarment als dolents.

  6. Cantar Dónde estará mi carro en públic.

L'acusat està d'acord amb tot menys amb la última pena, car al·lega que la cançó és horrible. El detectiu es declara en vaga de fam perquè no troba el rinoceront.

El jutge indulta l'acusat per motius humanitaris. El fiscal aprova els exàmens de setembre. L'acusat se'n va a casa seva. El detectiu acaba la vaga. L'advocat es casa amb la seva dona. Y fueron muy felices. El jutge declara acabat el judici. THE END. L'escrivà de la sala.

(Aparegut a la revista Bombolla)

Cròniques de societat: casament entre el molt il·lustríssim senyor Desideri Pocacosa, fill d'un famós banquer, i la molt aristocràtica senyoreta Siberiana Coliflor, marquesa del Verd Bitllet.

A aquest casament ha estat convidada la flor i nata de l'aristocràcia europea, però es suposa que no hi assistirà.

11 h. del matí: a l'església de Sant Rudolf es troben esperant els dos mil convidats, les respectives famílies, el capellà, el sagristà, els fotògrafs, els periodistes, el gat de la majordoma del capellà i la núvia.

El nen que porta la cua a la núvia diu: "aquestes cerimònies no em van; m'estic avorrint; no teniu una cigarreta?" La nena que porta el vel de la núvia respon: "calla, indecent; a la teva edat no es diuen aquestes coses!" El nen intenta pegar-la. La nena s'hi torna. El nen lliga la nena amb el vel i fa caure la núvia a un bassal. El vestit blanc queda ple de fang. Els convidats criden. Els periodistes d'esquerres diuen que això és culpa del govern, que no tapa els bassals. Els reporters de dretes demanen una intervenció de l'exèrcit. El capellà els beneeix i demana pau.

A les dues del migdia arriba el nuvi i s'excusa del retard dient "al llit s'hi està molt bé". Entren els nuvis a l'església. Comença la cerimònia. El capellà pregunta: "algú s'oposa a aquest casament?" El nuvi diu: "sí, jo". La núvia li clava un cop de morter al cap. El capellà segueix: "Desideri Pocacosa: vols per esposa la Siberina Coliflor i promets conviure amb ella fins que el divorci us separi?" El nuvi respon: "sí, que son pare té moltes peles". El capellà diu: "i tu, Siberina Coliflor: vols per sogra la mare de Desideri Pocacosa?" Ella respon: "sí, però amb la condició que es mori aviat". El capellà conclou: "jo us declaro marit i muller". Sona la marxa nupcial.

Es procedeix a firmar en el Registre Civil. El nuvi firma en llàpiç per no comprometre's. La núvia intenta tapar la seva firma amb una taca d'oli del bocata que s'estava menjant. El padrí de la núvia firma assegurant que ha vist com la núvia es menjava el bocata. L'altre testimoni firma del revés i assegura que és analfabet i que no coneix els nuvis. La sogra vol firmar però no la deixen. La núvia deixa dit que el seu bocata és de botifarra.

El sagristà toca les campanes. Els estudiants diuen: "la campana és cosa nostra". Els masclistes diuen: "la dona és cosa d'homes". Les feministes desallotgen l'església a cops d'escombra. El gat de la majordoma fuig corrent. S'acaba la cerimònia. Tots es dirigeixen a la fonda. La núvia intenta fugir amb el fotògraf. El nuvi suborna el fotògraf perquè s'emporti la núvia. El capellà els convenç de la poca moralitat d'aquest acte.

Comença el dinar. Toca a dues cebes i un tros de pa sec per persona. Per postres, un plàtan entre tots. La sogra es fa portar trenta faisans i un bidó ple de caviar. El seu marit li recorda que està a règim. El sagristà beu xampany. El cambrer passa per les taules afegint aigua al xampany perquè no faci mal d'estómac a ningú. El capellà demana que li serveixin boccatto di cardinale. El cambrer no entén l'italià. El gat de la majordoma menja peix. El sagristà agafa una trompa molt forta. Tots queden tips. S'ha acabat el casament. Els nuvis ja n'estan farts i es divorcien. Els convidats es divorcien els uns els altres. La sogra es divorcia del gat de la majordoma. El sagristà es divorcia de si mateix. El capellà no es divorcia perquè li prohibeix l'església. Els dos fotògrafs es divorcien mútuament. La núvia es casa amb un testimoni. El nuvi es divorcia dels periodistes.

Jo no em divorcio perquè sóc solter. La sogra es fa monja. El seu marit li agraeix molt. Els testimonis resulten ésser travestís disfressats d'home. Això produeix un escàndol entre l'aristocràcia. El nen que aguantava la cua de la núvia s'ajunta amb la majordoma. La núvia es separa del testimoni. El sagristà està animat pel xampany i es posa a cantar. Tots comencen a ballar un "xa-xa-xa". El capellà demana que es posi música gregoriana. El sagristà canta un rock'n roll:

    - Aquest casament ja s'està celebrant
    ja hem fet la missa a l'església gran
    i per acabar amb més animació
    tots ens posarem a ballar un rock'n roll!!!!

Els convidats es desmadren. Els reporters ballen amb les cambreres. El sagristà balla amb el gat. Tothom està alegre. Els nubis es reconcilien. Tots es tornen a casar i seran molt feliços per secula seculorum, amén. Ouh yea!

(Aparegut a la revista Lletrot)

Crònica de la sessió parlamentària d'avui

Sessió de matí

Ens trobem al Gran Parlament Interplanetari de tots els Sers Existents. Aquí tothom hi és representat, sense cap tipus de discriminació: bons i dolents, masclistes i feministes, blasfems i religiosos de totes les tendències, vius i morts, passotes i puritans, éssers minerals, materials i espirituals, rojos i feixistes, animals de les més diverses espècies i representants de tots els partits que existeixen o poden existir dins l'Univers o fora d'ell.

Tothom ocupa el seu lloc, tots estan preparats. Atenció: ha arribat l'hora de començar.

El senyor president obre la sessió. El conserge la tanca perquè fa fred. El vice-president la torna a obrir. El secretari obre la boca. La mosca Venància es fica a dintre. El secretari s'ennuega. S'emporten la mosca a l'infermeria. El president passa llista. Responen tots els presents menys el senyor Pedrota, del Partit de Roques Estàtiques, que no té veu, i el senyor Bledo, del Partit Passota Catxondo, que passa molt de respondre.

El president comença el seu discurs: "senyores i senyors diputats, ens trobem en un moment decisiu de la història mundial. La meva sogra ha anat a Filipines i, si s'enfonsa el vaixell, no tornarà (aplaudiments). Davant aquest fet, voldria manifestar que els convido a tots vostès a prendre til·la (tots riuen). Però... de què riuen? De mi? Gamberros! Avui es quedaran sense postres! Res més, moltes gràcies (aplaudiments)".

L'oposició contesta i protesta. El senyor Sopacalenta, del Partit de Comensals Ganosos (PCG) diu: "els postres són sagrats; no ens en pot privar". La feminista senyora Tia Maria de l'Oudeldia demana la paraula i parla així: "senyores i senyores (amb els senyors no hi parlo), considero intolerable l'al·lusió del senyor president a la seva sogra en el passat discurs". Consumeix el torn en contra el senyor Matxet, del Partit Masclista Violador (PMV), dient: "senyors i senyores, la Tia Maria ens ha ofès greument. Tan sols em resta dir-li que se'n vagi a rentar plats".

El senyor Bledo puja a la tribuna i diu: "senyores i senyors, no tinc res per dir i, per tant, acabaré aviat. Ja estic. Res més. Moltes gràcies (tots aplaudeixen)". Després, el senyor Vladimir Roigkof, del Partit Roig Esquerrà (sector pro-rus) diu: "aquesta posició del govern és intolerrable. Farrem la rrevolució prroletàrria!" El senyor Loig-Xen, del Paltit Loig Esquelà (sectol plo-xinèsc) rectifica: "nosaltles el que falem selà la levolució ploletàlia".

El senyor Pedrota no diu res. El president clava un cop amb la campana al diputat que té al davant, el qual demana la paraula per dir: "aiiii!!!" El president promet tenir en compte els seus arguments. A continuació parla el separatista senyor Arriburrunaleizagoeta: "puc prometre i prometo que em menjaré el senyor ministre de l'Interior amb pà i tomàquet, sense sal ni res més". El senyor Sopacalenta diu: "bon profit". El senyor ministre de l'Interior l'acusa d'apologia del terrorisme. El senyor Arriburrunaleizagoeta comença a menjar-se'l, però el deixa a mig perquè diu que li falta sal. A continuació es promulga una llei segons la qual ningú no podrà menjar-se els ministres sense sal. Es fa la primera votació i s'acorda per unanimitat que l'assassí és el majordom.

S'obre una porta i no entra ningú. Es torna a tancar per inútil. El senyor Pedrota segueix callat. El ministre d'Hisenda es dirigeix al president i li diu: "em veig en l'obligació de recordar-li que em deu el sou del mes passat". El president li demana consens per a salvar la civilització mundial. Els taquígrafs criden: "habemus papam!" El senyor Massamissa respon: "gràcies a Déu, el pontificat ha recaigut en un bon cristià; resem un parenostre, germans". El moro Mohamed Salam-Ero diu: "jo tan sols puc resar a Al·là; declararé la guerra santa contra els occidentals". El malèfic senyor Barrabàs els incita a unir-se tots al seu diabòlic poder.

L'extrema dreta acusa el diable de roig i afegeix: "els rojos estan minant els fonaments de la societat. El govern no és fort. Un cop d'estat és imminent". El president respon: "el govern controla la situació. Els militars estan en els quarters". El senyor Massamissa afegeix: "i les monges estan en els convents". El president continua: "amb l'ajut de Déu i del diable, salvarem la democràcia". El senyor Massamissa respon: "obtindreu l'ajut de Déu si pagueu l'impost religiós i aneu a missa cada dia, amén". El senyor Barrabàs, del Partit Satànic Infernal, afegeix: "jo ofereixo l'ajut del diable desinteressadament si em doneu un càrrec a la sotssecretaria d'Hisenda, car vull fer una estafa i des d'allí podré robar molt". El president conclou: "gràcies a tots, la democràcia s'ha salvat".

Els diputats del Partit Nacional de Cantants toquen diversos himnes triomfals. El senyor Sopacalenta se'n va a fer el dinar. El president toca la campana i anuncia: "nens, al pati". Tots els diputats surten al pati i juguen al corro de la patata i a la gallina cega. Després la senyora Tia Maria els porta al menjador, on el senyor Sopacalenta els té preparat el dinar.

Sessió de tarda

Al Gran Parlament Interplanetari de tots els Éssers Existents, el senyor Sopacalenta procedeix a obrir la sessió de la tarda amb un obrellaunes i es justifica dient: "aquesta sessió serà una llauna". El president deixa anar quatre tonteries inaugurals de compromís i després concedeix la paraula al senyor Pedrota, que no diu res perquè no té veu. Els del Partit Musical comencen a cantar:

    "Allà a la terra del gran Fu-Manxú
    no parlen mai ni de mi ni de tu..."

Els del sectol plo xinesc del Paltit Loig Esquelà es donen per al·ludits i criden: "no aconseguileu els vostles objectius; tliomfalem pel soble de tot!". El senyor Boby, del Partit de Gossos de Carrer (PGC) demana la paraula i diu: "bup, bup...bup, bup!" L'imperialista senyor Cabeza de Cerdo contesta: "vos ruego que fabléis en el idioma del imperio". Els separatistes voten en contra.

El senyor Vladimir Roigkof es dirigeix a tots dient: "salut, camarades. Haig de marxar a la revolució! No ens veurem més! Fins la victòria, sempre!" El ministre de l'Aire (contaminat) respon: "no ho faci; la revolució és il·legal". El senyor Bledo comenta que ell passa de ser il·legal. La senyora Tia Maria els interromp: "vostès aquí, parlant de futbol i la casa encara sense escombrar. Els hauria de fer vergonya, tan grans!". Tots demanen perdó menys el senyor Pedrota, que no parla.

El masclista senyor Matxet pregunta: "tu treballes o estudies?" La senyora Tia Maria diu: "jo m'ocupo de la casa". El president diu: "jo treballo per compte de la pàtria". El senyor Massamissa diu: "jo estudio la Biblia". El senyor Bledo diu: "doncs jo no estudio ni treballo, ni res, tio, jo passo de tot, tio, apa jaa!" A continuació els membres del Partit Musical de cantants toquen la sonata en re menor, opus deu, d'autor anònim.

Set hores més tard, acabat el concert, el senyor Cabeza de Cerdo anuncia: "voy a fablar luengamente y que nadie ose interrumpir mis palabras". El senyor Bledo diu: "Yo oso" i afegeix: "passa tio? Tio carrossa, no em mengis el coco, tio, jo passo molt, tio". El senyor Cabeza de Cerdo respon: "ofendido gravemente me has, villano. Voto a Dios que por las armas he de facerte arrepentir de tu osadía". Després afegeix: "rétote para que comparezcas en el campo del honor". El senyor Bledo comenta: "no t'enrollis, tio, jo passo d'honor, tio". L'altre continua el discurs: "señorías, comunicar debo a vuecencias que heme propuesto formar en la cristiandad el alma de los indios de esta noble tierra". El senyor Brau Ajagut, del Partit d'Indis Plumífers, respon: "hau" (gran ovació).

El ministre de Xanxullos i Endolls Diversos demana: "senyories, proposo fer una llei que digui que jo mano més que ningú". L'oposició respon: "botifarra". El senyor Sopacalenta diu: "la botifarra és molt nutritiva". Però Salam Ero crida: "sou tots uns pecadors! L'islam prohibeix menjar botifarra perquè és carn de porc, que és un animal molt marrà".

El gat de la portera acusa els gossos de terroristes. Al sentir-ho, el senyor Boby es llança a l'atac i el mossega. Les forces d'ordre públic entren a la sala per evitar una tragèdia. La situació comença a fer-se tensa. El monstre de les galetes avança pels passadissos del Parlament sembrant el pànic. Diversos diputats s'amaguen sota els escons. De sobte, la senyora Tia Maria crida: "com em trepitgi la saleta que acabo de fregar li clavo un cop d'escombra!" El monstre fuig aterrat. El president concedeix una medalla al mèrit domèstic a la senyora Tia Maria.

El ministre de Supersticions i Rareses puja a la tribuna i declara: "Ostroblodogocodo!" I treu un conill del barret. L'oposició queda meravellada i no gosa protestar. El senyor Sopacalenta proposa fer el conill a la virulé amb all i oli. El gat de la portera reclama la seva participació en el banquet.

Les feministes acusen: "l'home és el pitjor enemic del gos". El masclista senyor Matxet respon: "les feministes teniu més bones relacions amb un gos que amb mi". El senyor Boby es defensa: "tan sols som bons amics..." El senyor Massamissa diu: "proclamo el dogma de la fe; la terra és el centre el món". El blasfem senyor Barrabàs ho posa en dubte i el senyor Massamissa demana que s'encengui una foguera per a castigar aquest heretge.

Mohamed Salam Ero promet: "si em nomeneu ayatolah, us asseguro que adoraré Al·là i lluitaré per l'islam". La democràcia es declara incompetent en aquest afer. La dictadura es declara en vaga. La república es declara, però en secret, car està prohibit. L'imperi es declara a la seva futura esposa. El senyor Pedrota no declara res. La mosca Venància declara: "bzzzzzzzzzzzzzz...."

L'ultradretà senyor Brasso Inalto demana la paraula i explica: "siniori diputati, il faxismo e di tuto nezessario e la dictadura e la salvazione della patria". Els rojos voten en contra. El portamveu ultra crida: "poseu-vos en files de deu, que procedirem als afusellaments". Els rojos comencen a cremar esglésies. El president, per evitar una guerra civil, crida: "marxeu tots d'aquesta sala!" Afegeix: "és que no us puc deixar sols ni tractar-vos com a gent gran! Demà us quedareu tots sense sortir al pati!" La senyora Tia Maria comenta: "quins nens més mal educats... Quan jo era petita, aquestes coses no ens les deixaven passar!" El ministre de Defensa treu els tancs al carrer, però amb una bufanda perquè quedin abrigats i no es constipin. El president declara acabada la sessió de la tarda.

Sessió de nit

11 h. PM o'clock, kataclock, cras, booom!!! El majordom estava patinant pels passadissos i ha caigut. Acabat aquest incident, comença la sessió de la nit. La senyora Tia Maria diu: "nens, aneu a dormir, que és tard i vol ploure". Ningú li fa cas. El senyor Bledo crida: "passa amb tu, tia? La nit és la única hora en què cal estar despert. Vols un porret per a passar l'estona, tia?" Ella respon: "nen, no et droguis, que et pegaré amb la sabatilla!" El senyor Bledo passa molt de la sabatilla i de tot i comença a fer-se un "mall" acompanyat d'altres membres del Partit Passota Catxondo. La senyora Tia Maria els pega a tots amb la sabatilla. Ells, naturalment, es queixen.

El diputat americà senyor Flanaghan diu: "Morgan, jo de tu sortiria a vigilar una estona. Els pells-rojes poden atacar la fortalesa aquesta mateixa nit i cal estar preparats". El president comenta: "vosaltres heu vist massa pel·lícules". El senyor Brau Ajagut el convida a fumar la pipa de la pau, però el senyor Flanaghan respon: "no, gràcies, només fumo tabac ros". El senyor Bledo diu: "jo prefereixo un bon porret". El senyor Massamissa diu: "Verge Santa! Que Déu el perdoni. Arrepenteixi's dels seus pecats!" El senyor Bledo passa molt de respondre.

Els del Partit Musical criden: "visca la gresca!" La senyora Tia Maria es queixa: "senyories, no cridin tant, que em despertaran les criatures". Però no li fan cas i comença la revetlla parlamentària. Tots es posen a ballar una rumba. El ministre de Lligaments Familiars Interurbans dimiteix per a poder ballar millor sense cartera ministerial. Es produeix una crisi de govern. El president assumeix les seves responsabilitats.

Els del Partit Musical segueixen tocant. Ara sona un bolero. El senyor Matxet treu a ballar a la senyora Tia Maria. El monstre de les galetes balla amb el gat de la portera. Després toquen un rock. El senyor Bledo crida: "marxa, tios! Això flipa quantitat!" El senyor Brau Ajagut balla la dansa del sol a ritme accelerat al voltant del seu totem. La mosca Venància balla al damunt del senyor Boby.

Toquen les dotze de la nit. Al mig de la sala apareix el senyor Llençolet, del Partit de Fantasmes i Esperits Captius (PFEC), el qual demana la paraula per dir: "buuuuuuuuuuuhhhhhh!" El president promet tenir-ho en compte. el senyor Arriburrunaleizagoeta exclama: "yankees go home!". En sentir-ho els ianquis declaren la guerra freda, per la qual se'n van al Pol Nord.

El majordom anuncia l'entrada a la sala de la senyora marquesa del Verd Bitllet. La senyora marquesa s'emprova el seu darrer collaret de perles. El ministre de Compromisos i Delicadeses diu: "jo opino que són molt bonics, els collarets de la senyora marquesa". El senyor Bledo diu: "passo dels teus collarets, tia".

Els ianquis tornen constipats de la guerra freda. El senyor Boby demana que el proper any sigui declarat "Any Interplanetari del Gos". El gat de la portera i la mosca Venància voten en contra perquè tenen enveja. En Pepet, l'elefant del veí, no diu res perquè ha fet campana a la sessió d'avui. El senyor Malumsuom, del Partit de Gentussa Dolenta i Perversa (PGDP) diu: "faré tot el possible perquè us clavin trenta garrotades a cada un dels aquí presents". Els diputats del Partit Masoquista aplaudeixen la idea.

En aquest moment, el senyor president considera que ha arribat l'hora de la veritat i parla així: "senyores i senyories, senyors i homes, diputats tots, no voldria acabar la sessió sense parlar-vos de certs greus afers que incideixen sobre nosaltres (aplaudiments). En primer lloc, vull fer-vos saber que en la vostra condició de miserables sargantanes no em mereixeu el més mínim respecte i us faré tallar els cabells al zero (fervorosos aplaudiments). Gràcies, gràcies, però deixeu-me seguir. En segon lloc vull fer-vos saber que la situació internacional ha arribat al límit de les seves possibilitats i necessitaré el vostre ajut moral i econòmic si vull seguir menjant caviar i llagosta cada dia (xiulets i tocs d'esquella; el senyor Sopacalenta porta una llagosta al senyor president; el Partit de Crancs i altres Animals Marins fa una nota de protesta per l'assassinat; el president continua). També voldria dir-vos, senyories, que considero intolerable el fet que ha tingut lloc aquesta nit i estic parlant, senyores i senyors diputats, estic parlant, dic, perquè si no parlés vosaltres no em sentiríeu (els diputats comencen a tirar coixins i ampolles de diverses begudes; el president s'amaga sota la tribuna i acaba el discurs). A pesar de tots els intents desestabilitzadors, el nostre partit resistirà heroicament fins al final. Visca la Pepa! Visca jo! (Sona l'himne)".

A continuació es procedeix a la votació. Surten a votar tots els diputats menys el senyor Pedrota, que no es pot moure. Després de fer l'escrutini, els resultats són els següents:
Vots afirmatius: 324 (99,999999999 %).
Vots negatius: quinze o vint (0,000000001 %).
Vots en blanc: 3/10-2:0,8+4.7 (72.000 %).
Vots nuls: 829.341 (bastant %).
Abstencions: 1 aproximadament (Sr. Pedrota).
Nota: els percentatges els ha calculat el ministre d'Economia).

El projecte debatut avui queda aprovat per unanimitat. Tots els diputats es posen drets i aplaudeixen. La mosca Venància puja a la tribuna i tanca la sessió.

Del nostre corresponsal al Parlament, Roger Mimó, 7 de setembre de 1980. O.S.O. & Cia SA de publicacions.

(Aparegut a la revista Lletrot en 3 números successius)

La ruta de les mil alcassabes Què és una alcassaba? Allotjar-se en una alcassaba. Comprar-se una alcassaba. Llibres de Roger Mimó.
Circuits pel sud del Marroc. Les muntanyes del Marroc. Inventari d'alcassabes. Tinghir i la vall del Todra Roger Mimó reviu el viatge d'Ali Bei.