Alcassaba Ait Ouzza, a Boumalne Dadès, sud del Marroc.
Roger Mimó: En español   En français.

LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Web de l'Hotel Tomboctou

Roger Mimó, autor d'aquesta pàgina Web

Roger Mimó

Escriptor especialitzat en el tema de l'arquitectura tradicional de terra crua a les valls presaharianes, en Roger Mimó és originari de Sabadell, on va nàixer el 1962, i viu al Marroc des del 1989.


En Roger Mimó a Televisión Española


Des l'edat de 12 anys manifestà la seva afició pel periodisme "publicant" un periòdic d'un sol exemplar que circulava per les aules i els patis de l'escola Tagore de Bellaterra. El seu nom era El Basurero Marrano.

LLEGIR EL BASURERO MARRANO

Havent desaparegut El Basurero Marrano, als 13 anys va escriure un altre periòdic amb el nom d'El Mamporro Veraniego. N'aparegué un sol número, que fou incautat per un professor. Uns mesos més tard, a començaments del 1976, va redactar El Mamporro Invernal, del que també n'aparegué un sol número.

LLEGIR EL MAMPORRO INVERNAL

A finals del 1976 començà a escriure un altre periòdic sota el nom de Boletín Oficial en Estado. Aquest el divulgava a les aules de primer de l'Institut Arraona. Fou durant la seva estada en aquest mateix centre d'ensenyament quan publicà (ara de veritat) les seves primeres cròniques, a la revista Bombolla del Seminari de Cultura Catalana i a la revista Lletrot.

LLEGIR LES CRÒNIQUES DE MIMÓ EN AMBDUES REVISTES

Animat per aquestes primeres experiències, el 1981 ingressà a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al Nou Creus, Pirineu català Roger Mimó al cim dels Encantats, Pirineu

Al mateix temps, desenvolupà una altra passió: per l'alta muntanya. Entre el 1978 i el 1989 va pujar a centenars de cims dels Pirineus i de les altres cadenes d'Espanya.

Roger Mimó al llac d'Ifni, Gran Atlas marroquí.

La seva passió pel Marroc i per l'Àfrica en general va sorgir en el curs d'una expedició de muntanya al Jebel Toubkal duta a terme l'any 1984 amb alguns companys de la Universitat. En el mateix moment de tornar a casa, fou conscient de que el seu futur estava condicionat per aquest món tradicional, senzill i apassionant que acabava de descobrir al sud del Gran Atlas.

VEURE MÉS IMATGES D'AQUESTA EXPEDICIÓ AL TOUBKAL

Decidit a conèixer més a fons el continent, el 1985 va emprendre amb tres altres companys un viatge de quasi 3 mesos en Land Rover per terres africanes, recorrent el Marroc, Algèria, el Malí i el Senegal.

Roger Mimó al Sahara algerià. VEURE MÉS FOTOS D'AQUEST VIATGE

Dos anys més tard repetí l'experiència conduint un vell Jeep Comando, amb el qual arribà fins a la Costa d'Ivori i la Guinea Conacry. D'aquest viatge havia de sortir posteriorment un dels seus llibres més coneguts, El largo camino africano, en el qual inclouria també anècdotes i dades recollides en altres circuits anteriors i posteriors.

Roger Mimó a la sortida de Regane, Algèria. VEURE MÉS FOTOS D'AQUEST VIATGE

Des l'estiu del 1986 havia començat a treballar com acompanyant turístic, generalment amb grups reduïts però també algunes vegades amb autocars de diverses agències.

A finals del 1987 realitzà amb el seu amic Iñaki Álvarez, a qui havia conegut a Tamanrasset (Algèria) el 1985, una llarga travessa a peu pel Gran Atlas.

Iñaki Álvarez i Roger Mimó al cim del Jebel Igoudamen, Gran Atlas marroqui.

VEURE MÉS IMATGES D'AQUESTA TRAVESSA

A partir d'aquell moment, els viatges al Marroc i a d'altres països es succeïren a un ritme vertiginós; a la temporada alta sortia com a acompanyant amb els grups i a la temporada baixa es movia pel seu compte a fi de descobrir nous indrets. Així, a la primavera del 1988 realitzà amb el propi Iñaki Álvarez i amb altres companys un llarg recorregut per Iugoslàvia, Grècia i Turquia.

Roger Mimó a Troia, Turquia.

El 1989 es va casar amb una dona marroquina, la Fatiha Zouhal, i es quedà a viure d'una manera estable al país a partir d'aquella data. S'establí en principi a Asila, a la costa, prop de Tànger, però continuà movent-se molt per l'interior i per les muntanyes. Aquell primer matrimoni s'havia de dissoldre un any més tard.

Roger Mimó a la seva parada de Sabadell.

A més a més del seu treball com acompanyant turístic a la temporada alta, aprofitava els freqüents desplaçaments per a comprar productes artesans que després venia a Sabadell durant les festes nadalenques.

Durant un temps va estar sondejant les possibilitats de muntar un negoci d'hostaleria a Asila, però finalment va decidir que fóra molt més interessant fer-ho al sud del Marroc, on hi havia menys inversors, els preus eren més assequibles i els atractius turístics més grans. Així, a començaments del 1992 es traslladà a Tinghir, en plena ruta de les mil alcassabes, i llogà una pensió anomenada Hôtel de l'Avenir, que va obrir pel març.

Mentrestant, encara que no havia fet cap esforç per a trobar feina en cap diari ni revista, la seva vocació d'escriptor es mantenia intacta. Havia redactat nombrosos texts sobre els seus viatges i sobre el Gran Atlas, que recorria molt sovint. Finalment, el 1993 aconseguí publicar el seu primer llibre: una guia de trekking i excursions per tot el Marroc (per a més detalls, veure la secció "llibres").

Roger Mimó a Mauritània.

Aquell mateix any prengué part en un viatge llarg i difícil per Mauritània, essent un dels primers espanyols que aconseguí entrar en aquest país per terra després de molts anys de tancament de la frontera.

VEURE MÉS FOTOS D'AQUEST VIATGE

De retorn al Marroc, va decidir traslladar el seu negoci a un nou local que fos més atractiu pel turisme i més espaiós que l'Hôtel de l'Avenir; fou així com descobrí les possibilitats d'explotació de les antigues alcassabes.

Concretament, va llogar l'alcassaba del Cheikh Bassou Ou Ali, a la pròpia Tinghir i va emprendre les obres per a restaurar-la i transformar-la en hotel, que obriria un any més tard amb el nom d'Hotel Tomboctou. L'experiència fou un gran èxit, però l'obertura va coincidir amb l'atemptat de Marràqueix de l'agost del 1994 i el sector turístic marroquí va viure una forta crisi.

Hotel Tomboctou de Tineghir, Marroc.

Més informació: www.hoteltomboctou.com

A més a més de retardar el triomf del seu hotel, aquesta crisi va impedir la publicació del segon llibre d'en Roger Mimó, que ja tenia escrit i emparaulat amb una editorial de Barcelona. Es tractava d'un recull d'itineraris per tot el Marroc en vehicle 4x4 amb un fons cultural. Sols aconseguí publicar un parell de recorreguts a la revista Rutas.

No obstant, l'experiència que havia adquirit durant la restauració de l'alcassaba de Tinghir el va dur a escriure un nou llibre, Fortalezas de Barro en el sur de Marruecos, que va aparèixer el 1996. Era un crit de socors per a salvar el patrimoni arquitectònic de la regió, que estava a punt de desaparèixer si ningú no es preocupava de la seva conservació. D'aquest període daten tant els coneixements d'en Mimó com la seva passió per les alcassabes.

Jordi Esteva i Roger Mimó a l'Hotel Tomboctou de Tinerhir.
Amb en Jordi Esteva, fotògraf de Fortalezas de barro

L'aparició d'aquest llibre despertà un interès inesperat en el públic i sobre tot entre els arquitectes espanyols. L'autor fou convidat a donar conferències a diferents col·legis d'arquitectes, els mitjans de comunicació li feren entrevistes i les agències organitzaren circuits especialitzats a la regió, en el transcurs dels quals ell oferia les explicacions pertinents.

CONFERÈNCIES PRONUNCIADES PER EN ROGER MIMÓ

La seva tesi, que continua a defensar a capa i espasa, es la d'una desitjable simbiosi entre turisme i patrimoni arquitectònic: les alcassabes es mantindran en bon estat si se'ls dóna una nova funció turística i, al mateix temps, són aquestes alcassabes restaurades les que atrauran el turisme cap a una regió que en té necessitat des del punt de vista econòmic.

Roger Mimó amb alumnes de la Universitat Internacional de Catalunya.

La publicació de Fortalezas de barro va coincidir a més amb l'arribada a la direcció del CERKAS d'en Faisal Cherradi, arquitecte marroquí format a Granada i molt preocupat per la problemàtica del sector. La col·laboració entre ells dos i amb llurs respectius contactes a Espanya els permeté organitzar un gran nombre d'activitats, entre d'altres diversos tallers d'estiu amb estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, dels quals va sortir-ne l'Inventari del patrimoni arquitectònic de la vall del Todra i l'exposició itinerant anomenada El Marroc presaharià.

Uns anys més tard prendria el relleu la Universitat Politècnica de València, preparant amb el CERKAS l'inventari Architecture à Skoura en format digital.

El 1999 aparegué el tercer llibre d'en Mimó, La guía de Marruecos y Mauritania, resultat de molts anys d'investigació i recopilació de dades. De resultes d'aquesta obra, l'editorial Anaya li encarregà també l'elaboració de la Guía Viva de Marruecos, que va dur a terme conjuntament amb en Josep Maria Escofet.

Aquell mateix any va organitzar una exposició itinerant sobre L'habitatge tradicional a la vall del Todra, amb fotografies seves i unes curioses maquetes de terra cuita fetes per un artista local, El Housseine n'Ait El Habib.

Exposició de maquetes a l'hotel Tomboctou de Tinghir.

VEURE AQUESTA EXPOSICIÓ

Gràcies a la col·laboració de l'Institut Cervantes, l'exposició fou presentada a Rabat, Casablanca, Tetuan i Tànger abans d'ésser transportada a Europa, on a recorregut diverses localitats (a Catalunya: Argentona, Reus, Riudoms i 3 locals diferents de Barcelona, mentre una altra mostra similar era presentada a Sabadell). Per a acompanyar l'exposició, en Roger Mimó va escriure i publicar un catàleg amb el mateix nom (veure la secció "llibres").

Casament de Roger Mimó amb la Halima Laaroussi.

El 2000 es va casar amb la Halima Laaroussi, la seva esposa actual. D'aquest enllaç naixerien quatre infants: l'Ismail el 2001, la Yasmine el 2005, l'Ahmed Adam el 2009 i en Younes el 2011; aquest darrer morí el 23 d'octubre de 2014, ofegat en una piscina.

Patint d'una gran manca de temps per a dur a terme les seves nombroses activitats i els seus freqüents viatges, decidí cercar un soci que es fes càrrec de la gestió de l'Hôtel Tomboctou, de la que fins a aquell moment en Roger s'havia encarregat personalment. Així, el 2001 varen constituir una societat amb el suís Edi Kunz, que ocupà la gerència de l'establiment. Un cop lliure d'aquesta responsabilitat, en Mimó s'establí altra vegada a Asila amb la seva esposa, que n'era originària.

Per aquella època va aparèixer finalment el seu llibre El largo camino africano, que l'autor havia anat escrivint al llarg d'una dècada i que havia quedat finalista en el concurs Grandes Viajeros.

Poc després, en Roger Mimó va constituir una segona societat amb en Joan Castellana i l'Ahmed Ben Amar, amb l'idea d'emprendre un altre negoci d'hostaleria, en aquest cas a Tinejdad. Es tractava de restaurar diverses cases antigues a l'interior de l'alcàsser El Khorbat, el que constituiria una experiència pilot a la regió. Finalment, a més a més de les habitacions previstes i un restaurant, fou creat també un museu, del qual en Mimó esdevingué el responsable directe: el Museu dels Oasis.

Alcàsser El Khorbat a la vall del Todra, Marroc.

Trobareu informació sobre aquest projecte a: www.elkhorbat.com

El 2002 es va publicar la seva guia de Tunísia -segon títol de la col·lecció que havia rebut l'encàrrec de preparar conjuntament amb en Josep Maria Escofet-, així com la seva primera novel·la: Mimcina, la terra llegendària. Estava escrita en català i transcorria a la vall del Drâa. En Mimó també havia redactat una altra novel·la en castellà, Farida, però fins ara no ha pogut trobar-li editor.

Pel desembre d'aquell any fou convidat per l'Institut Cervantes de Tunis a presentar la seva guia del país i a acompanyar aquest acte amb una segona exposició de fotos seves i de maquetes d'El Housseine n'Ait El Habib, aquesta vegada sobre els alcàssers de Tataouine.

VEURE ALGUNES FOTOS D'AQUESTA EXPOSICIÓ

De Tunis, emprengué un llarg viatge cap a l'Orient que es perllongà fins a la primavera del 2003, en el qual va anar seguint les petjades del gran viatger català Domènec Badia, Alí Bey. Aquest recorregut li va servir, entre altres coses, per a escriure una tercera guia de la mateixa col·lecció: la d'Egipte.

Roger Mimó a les piràmides de Giza, Egipte.

VEURE MÉS FOTOS D'AQUEST VIATGE

El 2003 va aparèixer també una nova guia de muntanya del Marroc anomenada Grandes destinos: Marruecos, en l'elaboració de la qual en Mimó havia treballat conjuntament amb en Josep Maria Escofet i amb en Xavier Barreda.

El 2005 en Roger Mimó va prendre part amb les seves fotografies en una exposició sobre l'art rupestre al Marroc, organitzada pel Ministeri de Cultura i que es presentà en primer lloc a Marràqueix. Més tard ha estat a les illes Canàries.

VEURE LES FOTOS EXPOSADES

Els coneixements que havia adquirit sobre la història d'El Khorbat durant els mesos que hi va passar per dirigir la restauració de les cases antigues li permeteren escriure una novel·la històrica en català, Al bell mig de l'oasi. Seriosament documentada, tracta sobre els esdeveniments que tingueren lloc a començaments del segle XX, abans d'establir-se el protectorat, quan El Khorbat constituïa la capital política de la tribu guerrera dels Ait Merghad. Aquesta novel·la us la podeu descarregar gratuitament en format PDF.

Roger Mimó a La Meca.

El 2006, en Roger Mimó i la seva esposa Halima varen realitzar per primera vegada la peregrinació a La Meca.

Aquell mateix any es va publicar un quart títol de la col·lecció Guía Viva escrit per en Mimó: Tánger, Tetouan, Chefchaouen y el norte de Marruecos. I la Guía Viva del Marroc fou completament renovada pels autors.

El 2007 en Roger Mimó va fer un catàleg del Museu dels Oasis en format CD, que es troba a la venda al propi museu. També va escriure una guia de Síria per a la col·lecció Guía Viva d’Anaya.

Mapa de La Ruta de les mil Alcassabes.

El 2008, amb l'ajut d'en Josep Maria Escofet, va disenyar un mapa cultural de la Ruta de les Mil Alcassabes publicat per l'Editorial Piolet el febrer de 2009.

També va renovar la Guía Viva d'Egipte, la Guía Total d'aquest mateix país i la Guía Viva del Marroc i va preparar per Ediciones Anaya la Guiarama del Marroc. Finalment va col·laborar en un documental de la cadena 2M sobre el patrimoni arquitectònic.

Filmació de 2M a l'alcassaba de Taourirt, Ouarzazate.

El 2009 va escriure dos títols més de la col·lecció Guiarama: Tunisia i Egipte. El 2010 va col·laborar amb en Josep Maria Escofet en l'elaboració del mapa de l'Ighil Mgoun publicat per l'editorial Piolet, va fer una nova pàgina Web sobre la vall del Todra i va treballar en un llibre sobre Alí Bey. El 2011 continuà amb aquest llibre, que fou publicat per l'editorial Almed el 2012. També va prendre part en un taller de la Universitat de Málaga a la vall de Mgoun i va publicar la seva segona novel·la amb el títol de "Veintidós peldaños. Memorias de un terrorista islamista".

Veintidós peldaños, novel·la de Roger Mimó. Los Viajes de Alí Bey

Llegir el primer capítol de Veintidós peldaños

Comprar un d'aquests llibres.

A l'abril de 2012, Roger Mimó es tornà a posar al front de l'Hotel Tomboctou de Tinghir. D'ençà d'aleshores compagina la feina d'hoteler amb la redacció d'un nou llibre sobre l'arquitectura tradicional del sud del Marroc en col·laboració amb Faisal Cherradi, José Manuel López Osorio, Pablo Rodríguez Navarro i el fotògraf Xosé Garrido. Aquest llibre té previst publicar-lo també Almed. Mentrestant, el 2016, en Roger ha el·laborat una guia de la vall de l'Assif Melloul per encàrrec de l'associació Aghbalou d'Agoudal.


Contacte amb l'autor: E-mail de Roger Mimó.

© Roger Mimó


La ruta de les mil alcassabes Què és una alcassaba? Allotjar-se en una alcassaba. Comprar-se una alcassaba. Llibres de Roger Mimó.
Circuits pel sud del Marroc. Les muntanyes del Marroc. Inventari d'alcassabes. Tinghir i la vall del Todra Roger Mimó reviu el viatge d'Ali Bei.